La resistència
contra el sagnant avanç yihadista a Orient Mitjà té noms de dona.
Noms, en plural. Unes 10 mil dones, moltes sense cap tipus
d'entrenament militar previ, han deixat les seues cases, la seua
família, els seus amics, per a formar-se en la primera línia de foc
del front kurd. La batalla contra el EI –una organització
fonamentalista que vexa a la dona– és més que mai la seua
batalla. El que està en joc no és solament la defensa dels seus
drets i llibertats, sinó també la defensa dels drets i llibertats
de les seues filles. I de les filles de les seues filles.
Aquest exèrcit
femení ha tingut un paper preponderant en la recent expulsió de les
milícies del EI (Estat Islàmic de l'Iraq i Síria) de l'estratègica
ciutat de Kobanê, en la frontera turc-siriana. Es calcula que en
aqueixa zona, convertida en símbol de la resistència kurda, les
dones representen un 40 per cent de les YPG (Unitats de Protecció
del Poble).
Al comandament de
les tropes que van derrotar al EI en Kobanê després de quatre mesos
de combat –derrota considerada pels analistes com la més important
des de la seua irrupció en 2013– està una dona de 40 anys: Mayssa
Abdo; o la comandant Narin Afrin, com la criden en el camp de
batalla.
Aquells que la
coneixen diuen que Abdo és una dona “bella, culta, intel·ligent i
tranquil·la”, que “es preocupa per la força mental dels
combatents i s'interessa pels seus problemes”.
A l'octubre de l'any
passat va publicar un article que va ser traduït pel New York Times,
en el qual descrivia la greu situació dels lluitadors de la
resistència en Kobanê. En aqueix mateix document, la comandant
kurda feia un anomenat a la resta del món, sobretot a les dones, a
unir-se a la seua causa.
“Lluitem per
totes”
“Els que estem en
la línia de combat sabem del tractament de l'Estat Islàmic a les
dones. Esperem que dones en el món sencer ens ajuden, perquè
lluitem pels drets de totes. No esperem que s'unisquen a la nostra
lluita (encara que estaríem orgullosos si alguna ho fera). Però els
demanem promoure el nostre cas, alçar consciència de la nostra
situació i pressionar als seus governs perquè ens ajuden”, va
escriure.
Encara que els
combatents kurds han defensat satisfactòriament la ciutat de Kobanê,
al punt que actualment els yihadistes s'han replegat als llogarets
pròxims a aqueixa ciutat, Abdo va afirmar aquella vegada que les
armes dels peshmergas (terme usat pels kurds per a referir-se als
seus combatents armats i que literalment significa “aquells que
enfronten la mort”) no són suficients per a fer mossa a les tropes
de l'Estat Islàmic.
L'Estat Islàmic,
també conegut com ISIS (considerat la major amenaça terrorista en
el món en l'actualitat), és un grup insurgent, islamista-sunnita,
que al principi va estar lligat a Al-Qaeda, però que en 2013 va
proclamar la seua autonomia i es va convertir en un dels principals
grups armats a l'Iraq i Síria.
Es caracteritza per
la seua interpretació ortodoxa de l'Islam, les seues accions
violentes contra els chiítas (grup dissident de l'Islam), i ha
declarat la seua intenció d'expandir-se per Jordània, Israel,
Palestina, Líban, Kuwait, Turquia i Xipre. Amb aqueix objectiu,
assassina brutalment a els qui considera infidels als mandats de
l'Islam o a els qui s'oposen a una suposada yihad (guerra santa).
El poble kurd, per
la seua banda, és la minoria ètnica més gran en l'Orient Mitjà
que no es troba establida en alguna forma d'Estat nació. Són entre
55 i 60 milions de persones, un 45% dels quals viu a Turquia, un 25%
a Iran, un altre 25% a l'Iraq i un 5% a Síria.
Els kurds no tenen
un interès religiós, sinó que històricament cerquen la seua
independència i la conformació d'un Estat, el Kurdistan, que abasta
regions de l'Iraq, Turquia, Iran, Síria i Armènia, i que perilla
davant la sagnant avançada del EI.
L'atenció del món
es va posar sobre les accions del grup terrorista liderat per Abu
Bakr al Baghdadi, autoproclamat califa de tots els musulmans, tan bon
punt membres de la seua milícia difongueren a l'agost de l'any
passat imatges en les quals decapitaven al periodista nord-americà
James Foley. Des de llavors, no han parat les salvatges execucions.
"A l'infern
sense escales", creuen els yihadistes, els islamistes
fonamentalistes, que si moren a les mans d'una dona, cremaran per
sempre en el foc de l'infern. Que convertits en gegants perquè el
seu dolor cresca també, viuran envoltats de hediondes aigües.
A causa d'aqueixa
creença, la presència de dones en les files kurdes significa per a
ells un ‘haram’, és a dir, ‘una maledicció’ o una ‘visió
inquietant i aterridora’.
“Quan veuen a una
dona amb un arma de foc, senten tanta por que comencen a tremolar. Es
retraten a si mateixos com a xics rudes per al món, però quan ens
veuen amb les nostres armes, s'escapen”, relata Diren, una dona que
integra la milícia femenina kurda.
Després de
l'impacte inicial, els yihadistes han escomès amb major salvatgisme
contra elles. A l'octubre de l'any passat, una dona coneguda pel
pseudònim de Rehana i que s'havia convertit en el símbol de la
resistència del seu poble contra el EI, va ser capturada i
decapitada per terroristes.
Les imatges de
l'horripilant assassinat van ser transmeses en les xarxes socials
pels yihadistes, a manera de lliçó per a les altres dones adherides
voluntàriament a les tropes de les YPG.
La imatge de
‘Rehana’ es viralitzà en les xarxes socials i va donar la volta
al món, tan bon punt un periodista la captara fent amb una mà la V
de la victòria en l'avui recuperada ciutat de Kobanê. Deia la
llegenda que la combatent havia matat a més de cent yihadistes en
batalla.
Açò va ocórrer
només unes setmanes abans que fóra capturada i decapitada per les
forces de l'EI.
La presència
femenina en les files kurdes ha sigut considerada pel món com un
esdeveniment històric però que té el seu origen temps arrere. Ja
en el PKK, Partit Kurd dels Treballadors, que va portar avant els
aixecaments en demanda de la conformació de l'Estat Kurd, les dones
representaven el 30 per cent.
Les dones kurdes que
no li tenen por a l'EI, tenen clar que el seu paper en la resistència
és fonamental.
“Aquest procés
suposa un pas a l'alliberament de la dona. En el cas kurd, quan les
dones s'han unit a la guerrilla, els homes són els primers que han
validat aquest procés. Mostren un reconeixement i un respecte cap al
paper que estan exercint les seues companyes, conscients de la seua
importància per a reafirmar la figura de la dona”, ha dit Alan
Kanjo, un realitzador kurd-català que ha viatjat diverses vegades a
la zona de conflicte.
Les tropes femenines
kurdes no solament estan resistint. Estan obtenint victòries.
L'expulsió dels terroristes de l'ISIS de Kobanê és la principal.
En les fotos que arriben des d'aqueixes llunyanes terres, es pot
apreciar les seues delicades corbes sota l'uniforme, o algunes ungles
pintades entre les desenes de mans que empunyen armes. Disposades a
donar-ho tot per les seues filles. I per les filles de les seues
filles. I per les filles de les filles de les seues filles.
