Les dones que van expulsar a l'Estat Islàmic de Kobanê

Font: http://iniciativadebate.org/2015/02/03/las-mujeres-que-expulsaron-al-estado-islamico-de-kobani/

La resistència contra el sagnant avanç yihadista a Orient Mitjà té noms de dona. Noms, en plural. Unes 10 mil dones, moltes sense cap tipus d'entrenament militar previ, han deixat les seues cases, la seua família, els seus amics, per a formar-se en la primera línia de foc del front kurd. La batalla contra el EI –una organització fonamentalista que vexa a la dona– és més que mai la seua batalla. El que està en joc no és solament la defensa dels seus drets i llibertats, sinó també la defensa dels drets i llibertats de les seues filles. I de les filles de les seues filles.

Aquest exèrcit femení ha tingut un paper preponderant en la recent expulsió de les milícies del EI (Estat Islàmic de l'Iraq i Síria) de l'estratègica ciutat de Kobanê, en la frontera turc-siriana. Es calcula que en aqueixa zona, convertida en símbol de la resistència kurda, les dones representen un 40 per cent de les YPG (Unitats de Protecció del Poble).

Al comandament de les tropes que van derrotar al EI en Kobanê després de quatre mesos de combat –derrota considerada pels analistes com la més important des de la seua irrupció en 2013– està una dona de 40 anys: Mayssa Abdo; o la comandant Narin Afrin, com la criden en el camp de batalla.

Aquells que la coneixen diuen que Abdo és una dona “bella, culta, intel·ligent i tranquil·la”, que “es preocupa per la força mental dels combatents i s'interessa pels seus problemes”.

A l'octubre de l'any passat va publicar un article que va ser traduït pel New York Times, en el qual descrivia la greu situació dels lluitadors de la resistència en Kobanê. En aqueix mateix document, la comandant kurda feia un anomenat a la resta del món, sobretot a les dones, a unir-se a la seua causa.

“Lluitem per totes”

“Els que estem en la línia de combat sabem del tractament de l'Estat Islàmic a les dones. Esperem que dones en el món sencer ens ajuden, perquè lluitem pels drets de totes. No esperem que s'unisquen a la nostra lluita (encara que estaríem orgullosos si alguna ho fera). Però els demanem promoure el nostre cas, alçar consciència de la nostra situació i pressionar als seus governs perquè ens ajuden”, va escriure.

Encara que els combatents kurds han defensat satisfactòriament la ciutat de Kobanê, al punt que actualment els yihadistes s'han replegat als llogarets pròxims a aqueixa ciutat, Abdo va afirmar aquella vegada que les armes dels peshmergas (terme usat pels kurds per a referir-se als seus combatents armats i que literalment significa “aquells que enfronten la mort”) no són suficients per a fer mossa a les tropes de l'Estat Islàmic.

L'Estat Islàmic, també conegut com ISIS (considerat la major amenaça terrorista en el món en l'actualitat), és un grup insurgent, islamista-sunnita, que al principi va estar lligat a Al-Qaeda, però que en 2013 va proclamar la seua autonomia i es va convertir en un dels principals grups armats a l'Iraq i Síria.

Es caracteritza per la seua interpretació ortodoxa de l'Islam, les seues accions violentes contra els chiítas (grup dissident de l'Islam), i ha declarat la seua intenció d'expandir-se per Jordània, Israel, Palestina, Líban, Kuwait, Turquia i Xipre. Amb aqueix objectiu, assassina brutalment a els qui considera infidels als mandats de l'Islam o a els qui s'oposen a una suposada yihad (guerra santa).

El poble kurd, per la seua banda, és la minoria ètnica més gran en l'Orient Mitjà que no es troba establida en alguna forma d'Estat nació. Són entre 55 i 60 milions de persones, un 45% dels quals viu a Turquia, un 25% a Iran, un altre 25% a l'Iraq i un 5% a Síria.

Els kurds no tenen un interès religiós, sinó que històricament cerquen la seua independència i la conformació d'un Estat, el Kurdistan, que abasta regions de l'Iraq, Turquia, Iran, Síria i Armènia, i que perilla davant la sagnant avançada del EI.

L'atenció del món es va posar sobre les accions del grup terrorista liderat per Abu Bakr al Baghdadi, autoproclamat califa de tots els musulmans, tan bon punt membres de la seua milícia difongueren a l'agost de l'any passat imatges en les quals decapitaven al periodista nord-americà James Foley. Des de llavors, no han parat les salvatges execucions.

"A l'infern sense escales", creuen els yihadistes, els islamistes fonamentalistes, que si moren a les mans d'una dona, cremaran per sempre en el foc de l'infern. Que convertits en gegants perquè el seu dolor cresca també, viuran envoltats de hediondes aigües.

A causa d'aqueixa creença, la presència de dones en les files kurdes significa per a ells un ‘haram’, és a dir, ‘una maledicció’ o una ‘visió inquietant i aterridora’.

“Quan veuen a una dona amb un arma de foc, senten tanta por que comencen a tremolar. Es retraten a si mateixos com a xics rudes per al món, però quan ens veuen amb les nostres armes, s'escapen”, relata Diren, una dona que integra la milícia femenina kurda.

Després de l'impacte inicial, els yihadistes han escomès amb major salvatgisme contra elles. A l'octubre de l'any passat, una dona coneguda pel pseudònim de Rehana i que s'havia convertit en el símbol de la resistència del seu poble contra el EI, va ser capturada i decapitada per terroristes.

Les imatges de l'horripilant assassinat van ser transmeses en les xarxes socials pels yihadistes, a manera de lliçó per a les altres dones adherides voluntàriament a les tropes de les YPG.

La imatge de ‘Rehana’ es viralitzà en les xarxes socials i va donar la volta al món, tan bon punt un periodista la captara fent amb una mà la V de la victòria en l'avui recuperada ciutat de Kobanê. Deia la llegenda que la combatent havia matat a més de cent yihadistes en batalla.

Açò va ocórrer només unes setmanes abans que fóra capturada i decapitada per les forces de l'EI.

La presència femenina en les files kurdes ha sigut considerada pel món com un esdeveniment històric però que té el seu origen temps arrere. Ja en el PKK, Partit Kurd dels Treballadors, que va portar avant els aixecaments en demanda de la conformació de l'Estat Kurd, les dones representaven el 30 per cent.

Les dones kurdes que no li tenen por a l'EI, tenen clar que el seu paper en la resistència és fonamental.

“Aquest procés suposa un pas a l'alliberament de la dona. En el cas kurd, quan les dones s'han unit a la guerrilla, els homes són els primers que han validat aquest procés. Mostren un reconeixement i un respecte cap al paper que estan exercint les seues companyes, conscients de la seua importància per a reafirmar la figura de la dona”, ha dit Alan Kanjo, un realitzador kurd-català que ha viatjat diverses vegades a la zona de conflicte.

Les tropes femenines kurdes no solament estan resistint. Estan obtenint victòries. L'expulsió dels terroristes de l'ISIS de Kobanê és la principal. En les fotos que arriben des d'aqueixes llunyanes terres, es pot apreciar les seues delicades corbes sota l'uniforme, o algunes ungles pintades entre les desenes de mans que empunyen armes. Disposades a donar-ho tot per les seues filles. I per les filles de les seues filles. I per les filles de les filles de les seues filles.