Autors: Matt Peterson i Joen Vedel
Font: http://thenewinquiry.com/features/autonomy-in-kurdistan/
Traduït per: Comité de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd
Després d'expulsar a l'ISIS de Kobanê, el moviment d'alliberament kurd tenen en consideració els seus èxits i mira cap a davant en la contínua lluita per l'autonomia.
La setmana passada ens reunim amb Hilmi Aydoğdu, membre del Consell de Presidència del Congrés de la societat democràtica (DTK) en l'oficina de Amed, Kurdistan. Açò va ser uns dies després que les YPG (unitats de defensa del poble) guanyaran després de llargs mesos de batalla contra l'ISIS, alliberant la ciutat de Kobanê. Des de la nostra entrevista, el YPG i uns altres combatents kurds han continuat reprenent els llogarets circumdants al cantó de Kobane, un dels tres municipis autònoms a Rojava, zona de majoria kurda del nord de Síria.
Prop de la tardor, es van veure imatges de les dones guerreres de la YPJ (unitats de protecció de les dones) circulant àmpliament en les notícies occidentals i en els mitjans de comunicació social. Moviments radicals a tot el món van començar a prendre un renovat interès en el moviment d'alliberament kurd. Açò va portar a molts a estudiar la declaració de “autonomia democràtica” de juliol del 2011 pel DTK dins de Turquia. Visitem Amed (Diyarbakir), en el sud-est de Anatolia, que és la capital política del moviment kurd i la seu de moltes de les seues organitzacions polítiques, per a reunir-nos amb els participants del moviment i aprendre més sobre l'actual lluita kurda.
Demanem a Hilmi que ens explique el significat del recent alliberament de Kobanê per al moviment kurd, així com sobre la implementació de l'autonomia democràtica i el confederalisme dins de Rojava i Turquia; i el paper del moviment kurd com una força secular en el Mig Orient. El propòsit principal de la lluita kurda és la llibertat del poble kurd en tot el territori del Kurdistan. Què entenem per llibertat? Inclou l'autonomia i independència en la utilització dels nostres propis recursos econòmics i naturals. Açò és el que cridem autonomia democràtica.
A Orient Mitjà hi ha moltes i molt diferents comunitats ètniques, moltes religions i creences. És possible que aquestes persones poden viure juntes i compartir les seues riqueses amb els altres, suprimint l'opressió i l'explotació a Orient Mitjà. El que cridem confederalisme és el sistema que inclou totes aquestes comunitats i pobles. I per a aconseguir açò, primer hem de lluitar per l'autonomia democràtica del Kurdistan i després estendre-ho a la resta de la regió.
Aquesta autonomia democràtica implica una reestructuració de la societat. És una lluita que portem des de fa 40 anys, i amb aquest procés tots els valors socials i les normes al Kurdistan s'han transformat dràsticament. El senyal més clar d'aquesta transformació social és la lluita de les dones. En el Kurdistan les dones estaven experimentant una esclavitud doble; eren esclaves del sistema i també esclaves dels homes. La nostra lluita ha contribuït a la participació de les dones en tota la vida social. El que veiem en Kobanê representa aquesta transformació. Creiem que una societat lliure no és possible sense la llibertat i la participació de les dones, demostrant la presència de les dones en tots els àmbits de la vida i el treball. En 40 anys de lluita es va revitalitzar a un poble quasi aniquilat. En aquest quarantè any de lluita, la mà d'obra i poder creatiu de la dona ha exercit un paper clau. En Kobanê, les dones estaven lluitant muscle a muscle amb els homes. L'èxit de Kobanê prové d'açò. El vertader poder darrere d'aquest èxit és l'actualització del més alt nivell de creativitat, energia i esperit de les dones. Est és l'únic camí per a l'alliberament del nostre poble. El paper de les dones va ser decisiu per a Kobanê.
El model d'autonomia democràtica ha sigut realitzat a Rojava. La construcció d'aquest model s'experimenta ara en tres cantons. El nostre poble, juntament amb altres comunitats que viuen a Rojava, ha guanyat una iniciativa sobre les seues vides dins de la forma d'una representació equitativa. Ara aquesta gent tracta de junts compartir la prosperitat social d'igual manera. En la pregunta de com Síria va a ser alliberada, la substitució de Assad per un altre dictador no és una solució. Rojava proposa una solució a la modernitat capitalista explotadora a Orient Mitjà. Aquesta proposta ha pertorbat tant als reaccionaris com a les potències imperials. Temien que Rojava podia ser un model exemplar, i així va organitzar a l'ISIS i ho va deslligar per a atacar Rojava.
Els cantons de Rojava són totalment democràtics. Seccions religioses són capaces de representar-se a si mateixes gràcies al model d'autonomia democràtica a Rojava i a l'esperit de solidaritat social. És el factor que va expulsar a l'ISIS és aquest model de govern, ja que aquest model actualitza la dinàmica, l'energia i el potencial de les persones. Quan expulsem totalment a l'ISIS, Rojava aconseguirà millores les polítiques econòmiques, socials i culturals.
El que volem expressar com a autonomia democràtica o confederalisme és un model contra la modernitat capitalista. La dinàmica principal d'aquest model és el moviment per l'alliberament kurd. El colp militar feixista en 1980 va aixafar totalment a l'oposició revolucionària a Turquia i va crear una societat intimidada. El moviment kurd sense parar va resistir a aquest feixisme des del principi. Van organitzar una gran resistència en les presons i va començar la lluita armada el 15 d'agost de 1984. La incessant resistència d'aquest moviment es va basar en el poder d'organització com una filosofia de vida i va actuar únicament en confiança amb el seu propi poder. Aquest moviment havia exposat un poder social vital.
El paradigma del moviment kurd inclou la transformació no solament dels kurds, sinó també de tots els sectors oprimits en la societat turca. Per tant, els guanys del moviment kurd tenen impacte directe sobre els altres sectors socials a Turquia. No obstant açò, el paper que juguen els kurds en la transformació d'altres sectors oprimits de Turquia podria haver sigut major. El colp militar de 1980 va lliurar una guerra psicològica, especialment a través dels mitjans de comunicació, que va crear una percepció en la societat que les persones que componien el moviment per l'alliberament kurd eren monstres. Est és un procés continu. La nostra lluita ha danyat aquesta percepció en certa mesura, però està encara present en la societat turca. El dany del colp militar de l'esquerra turca també frena l'impacte del moviment d'alliberament kurd en la societat turca. Si l'esquerra turca no estiguera fragmentada i dispersa com està ara, les oportunitats que ha creat el moviment kurd podrien haver sigut utilitzades també en la societat turca. Aquesta és un desavantatge important per a la lluita kurda.
El moviment kurd és l'únic moviment que apunta a crear una vida social democràtica a Orient Mitjà. D'altra banda, el moviment kurd és l'únic moviment que veu la convivència de diferents valors d'altres sistemes de creences, cristianisme, judaisme i l'Islam com una força i una oportunitat per al desenvolupament d'un sistema social. No hi ha cap altre moviment a Orient Mitjà que perseguisca un model social democràtic. Tant de bo l'hi haguera. Si és així, podríem lluitar junts en solidaritat.
El moviment kurd, especialment seguint el camí del lideratge, va canviar el color de tot Orient pròxim. Les reformes que van tenir lloc a Europa en els segles XIV i XV han sigut experimentades ràpidament en la societat kurda en els últims 40 anys, tals com l'alliberament en cultura, art, relacions de gènere, una nova perspectiva democràtica, organització de tots els sectors de la societat sobre la base de la política, la societat civil i el gènere. Vam veure la invencibilitat d'una societat organitzada a Rojava i a Kobanê en particular. El moviment per l'alliberament del poble kurd és una alternativa per a Turquia i Orient Mitjà perquè s'ha organitzat en tots els camps, militar, cultural i de creences – com un sistema alternatiu que és adaptable a les necessitats contemporànies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada