Un dia a Kobanê

Mentre continuen els atacs de l'ISIS a la ciutat de Kobanê, Sedat Sud d'ANF va passar un dia com a convidat de la família Cido per comprendre com la població civil de la ciutat, la qual constitueix una part significativa de la resistència, se les arregla per sobreviure a les dures condicions imposades pel conflicte i l'arribada de l'hivern.

De matí, ben d'hora, piquem a la porta. Una dona ens obre. Trobem en ella el somriure omnipresent amb el qual et rep la gent de Kobanê, siguen quines siguen les circumstàncies. Ella diu: 'Benvinguts heval' (a Kobanê tots es diuen entre si "Heval" [camarada, amic], independentment de l'edat). Ens presentem dient que ens agradaria passar el dia amb ells per entendre com viuen. Ella està encantada i ens convida a entrar; diu que té 65 anys i que el seu nom és Sediqê Xelil. La casa té una sala bastant gran, més aviat freda. Té dues habitacions i una cuina petita. Hi ha molt poques coses: unes poques catifes, coixins i mantes. Res més. De sobte, ens envolten xiquets que han eixit d'una de les habitacions. Quan veuen la nostra càmera fan el signe de la victòria.

Matí amb la família Cido

Entrem a l'habitació, on el marit de Sediqe, Muslim Cido s'intenta escalfar amb una manta. No hi ha estufa o escalfador a la casa. Muslim Cido té 70 anys i no pren cap medicació per al seu refredat. Vint persones viuen en aquesta casa: Sediqe i el seu marit, sis fills, tres nores i nou néts. Estan preparant l'esmorzar en una petita taula. Després d'aquest, 3 dels fills, Osman, Anter i Huseyin, van a treballar a les sastreries, els tallers de reparació i els menjadors que el govern i les YPG han creat per cobrir les necessitats de la ciutat.

Notes sobre morters

Comencem a xerrar amb Sediqe i Muslim. Ens assabentem que la família Cido solia viure al poble de Situyê, a 15 quilòmetres a l'oest de Kobanê, abans dels atacs de l'ISIS. La família es guanyava la vida cultivant ordi, blat i comí, però va haver de fugir a la ciutat una vegada començats els atacs. La família va rebre la casa del govern. Muslim Cido diu que no volen creuar a Turquia. Sediqe adverteix els seus néts que no isquen fora pels morters, però de vegades els xiquets ignoren les advertències i ixen a jugar. No és el so d'un esclat de morter habitual. Tothom va a veure com estan els menuts. El projectil aterra a un terreny deshabitat. Els xiquets són portats dins; és difícil per a ells. De vegades ploren perquè no poden eixir a jugar. També es queixen de no poder anar a l'escola.

Continuem xerrant amb Muslim i Sediqe. L'ISIS ha saquejat tots els béns i el menjar del poble. Muslim acaba de saber que els grups terroristes han malmès la seua casa al poble i està trist. Sediqe diu que l'ISIS ha instal·lat moltes famílies de parla turca als pobles que ha ocupat. Diu que aquestes són principalment parelles joves i que algunes famílies àrabs que viuen a prop d'ells els van dir això.

Combatents YPJ vénen a visitar-nos

Mentre xerrem, un grup de combatents de les YPJ vénen a visitar la casa. Porten globus i quan els menuts els veuen amb ells, els seus rostres s'il·luminen. Agafen els globus i comencen a jugar al passadís. Després que els combatents pregunten a la família si necessiten alguna cosa, se'n van.

No hi ha electricitat a la casa durant el dia. De nit encenen un generador, que s'apaga. Tota la família, fins i tot els xiquets, només fan servir peces fines.

Al migdia, Sediqe i les seues nores escalfen aigua en una estufa improvisada fora de la casa. Així és com es banya la família i fa la bugada. Com que no hi ha electricitat o parafina, es cremen branques i trossos de cartró que troben per la zona. Utilitzen la petita quantitat de parafina que tenen per a escalfar el menjar.

De vesprada es prepara el sopar. No hi hagut menjar al migdia. Als xiquets se'ls dóna només una mica de pa i tomaques. Han portat algunes verdures seques i bulghur del poble. Sediqe diu que han portat els aliments per a qui ho necessite. Ella fica el bulghur a un tamís junt amb els xicotets grans per cuinar-los per al sopar, mentre que els grans més grans seran triturats per a un altre dia. La seua filla Berivan prepara les verdures seques mentre Kewser Celal, una de les nores, bull l'aigua. Mentre el menjar es prepara, els altres membres de la família tornen a casa seua. Comença a fer fred. Encara que fem servir jaquetes gruixudes, tenim fred asseguts dins la casa; els més menuts i altres membres de la família no tenen roba d'abric. Treuen les mantes i els xiquets es tapen. El més jove té només deu mesos d'edat i encara que el govern els proporciona llet i aliments per a nadons, no hi és suficient.

Tota la família està allà per sopar. Només hi ha una família al carrer, a la qual s'hi la convida. Diuen que tot es comparteix amb els veïns i posen èmfasi en la importància de la solidaritat en aquest moment. Després de sopar, les persones es posen sota les mantes. Conforme passa el temps, els veïns se'n van i el generador es va apagant. Els membres de la família intenten dormir a mercè d'un fred que cala fins als ossos.

En Kobanê així és com viuen gairebé tots els civils. Malgrat el suport del govern i de les YPG, hi ha una greu escassetat d'aliments i medicaments, a la qual se li afegeixen les dificultats causades per la falta de calefacció. Assegurar la vida dels civils és el major problema, ja que el ISIS dispara desenes de morters i projectils sobre la ciutat cada dia. No obstant això, estan decidits a no abandonar les seues terres, i és aquesta perseverança és la qual els permet superar qualsevol dificultat.

Extret de: Al-Firat News