Guerra al Kurdistan: victòria o barbàrie

En castellano

Mapa de campanya publicat per membres de l'ISIS a Twitter

L'estiu passat, alguns membres de l'Estat Islàmic publicaven a internet un mapa que mostrava quins són. segons el seu alt comandament, les aspiracions territorials que inclouen territoris com el Sàhara, Nigèria, Camerun, Txad, Sudan, Etiòpia, i Somàlia. Fins a ací només els territoris reclamats a Àfrica, com es pot apreciar en el mapa, a més de tot Orient Mitjà, els Balcans, Kurdistan o fins i tot la Península Ibèrica.

Per descomptat, aquesta reclamació territorial, a més d'atendre objectius estratègics, militars o econòmics, és fruit de la concepció de l'Estat Islàmic com a Califat Islàmic que ja va governar a diverses parts del planeta al llarg d'1.400 anys des del sorgiment de l'Islam. Ara, com han conquistat part de l'Iraq, Síria i especialment Kurdistan, tot i que comencem a albirar amb els atemptats a Alemanya o França (territoris no reclamats però sí governats pel vigent bloc imperialista dominant), el seu rang d'acció no es limitarà exclusivament a part de l'Orient Mitjà, sinó a tots els territoris que ja reclamen o aquells que s'interposen al seu camí per aconseguir aquest fet.

Seria desencertat assenyalar que un fenomen històric com aquest és accidental. Tampoc nou, n'és difícil no trobar similituds entre l'Alemanya nacional-socialista i l'Estat Islàmic. Aquella pelegrina teoria del "espai vital" de les nacions que requeria d'Alemanya la conquesta de determinats territoris que li havien sigut arrabassats per l'enemic. Un enemic encarnat per la burgesia i la potència imperialista estrangera, les minories ètniques, religioses i els antifeixistes revolucionaris.
Les consignes de l'Estat Islàmic (no recolzades en aquest cas pel nacionalisme xovinista feroç, sinó per un aparent fervor religiós) és, en realitat, el resultat de les constants guerra de rampinya i devastació imposada a l'Orient Mitjà, legitimades per una política no exclusivament islamofòbica i també xenòfoba. N'ha preparat el brou de cultiu entre els pobles devastats i els seus emigrants per al sorgiment d'un despietat moviment feixista.

No oblidem que l'Estat Islàmic naix dels integrants d'Al-Qaeda, grup finançat, armat i organitzat per la CIA nord-americana (com es pot comprovar als documents hui ja desclassificats) per a combatre la Unió Soviètica a l'Afganistan, i posteriorment traïda per EUA per a iniciar una campanya de rampinya a tot l'Orient Mitjà els últims 25 anys, en la qual Al-Qaeda ha sigut cap de turc i cimbell habitual en la guerra pel petroli.

Igual que l'Alemanya nazi, l'Estat Islàmic s'ha gestat després de la ingerència del bloc imperialista hegemònic i, a ambdues. el capitalisme està sent protegit mitjançant el terror, mitjançant la barbàrie contra tot el que puga entorpir el seu camí. Quan aquesta guerra acabe, amb l'Estat Islàmic derrotat davant els seus innombrables enemics, es coneixeran milions de crims contra la humanitat comesos pels feixistes. No només està a la mà de la classe obrera kurda aixafar i evitar el ressorgiment d'un moviment feixista fort, sinó a la de tota la classe obrera mundial. Un objectiu que només podrem complir si entenem i som conscients de les causes i dels objectius vertaders del feixisme: la defensa del capitalisme; la reacció, en la seua essència.