133 dies després de l'inici del setge, més de quatre mesos de lluita entre l'Estat Islàmic i les YPG (arribant els Peshmerga quan era ja evident que l'ISIS no guanyaria tan fàcilment), un temps en el qual els feixistes van fer ús de la seua eina més essencial: el terror.
Decapitacions gravades, lapidacions, esclavitud sexual, execucions en massa, missatges escrits amb sang als murs dels pobles capturats, atacs amb morter a les àrees civils, conversió forçosa a l'Islam com alternativa a la mort, camions bomba tripulats per feixistes amb la missió d'arribar el més a prop possible dels hospitals abans de ser abatuts. Tots aquests horrors i més són els que ha utilitzat l'Estat Islàmic per a tractar de desmoralitzar i espantar el poble kurd. Ho van aconseguir amb alguns d'ells; uns altres van fugir tement centenars de penúries i dificultats, quan no la mort.
Però ells no van ser tots. Existeix a Turquia i Kurdistan una àmplia capa de la classe obrera conscient. Amb por, però també valor; amb massa anys a l'esquena suportant la repressió de l'Estat feixista turc amb especial duresa. La traïció oportunista de l'imperialisme nord-americà als kurds en la guerra contra Saddam, als quals prometia salvar de les cambres de gas, sense oblidar la crua repressió també a Síria i Iran de mans dels quals alguns a Espanya consideraven "revolucionaris antiimperialistes".
Hui estem davant un punt d'inflexió en la història del poble kurd, en la història de la humanitat.
"Siguen l'esperança del poble, el terror del enemic"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada