Durant les passades hores, un grup armat -probablement relacionat amb l'ISIS- ha atacat amb fusells d'assalt i divers equipament militar la seu de la revista satírica francesa "Charlie Hebdo". Aquesta revista s'havia fet tristament famosa davant les amenaces i un atemptat fallit per part d'extremistes religiosos islàmics.
La raó d'aquests atacs era, principalment, la publicació d'una vinyeta fa uns quants anys en què s'hi retratava físicament i de forma còmica Al·là, quelcom prohibit especialment dins d'una religió que en moltes ocasions ja de per si prohibeix la representació de persones, animals o de qualsevol altre subjecte figuratiu, ja que "podria induir a la idolatria".
Una de les persones assassinades en aquest atemptat ha sigut Charb, director de la revista que havia escrit un article d'opinió titulat "Els kurds ens defensen a tots".
Els kurds ens defensen a tots
Jo no sóc kurd, no sé una paraula de kurd, no seria capaç de citar el nom d'un sol autor kurd. La cultura kurda m'és totalment aliena. Ah, sí! Se m'acaba d'ocórrer un plat kurd… Bé, deixem-ho. Hui sóc kurd. Hui pense kurd, parle kurd, cante kurd, plore kurd. Els kurds assetjats a Síria no són kurds. Ells són la humanitat que resisteix a les tenebres. Ells defensen la seua vida, la seua família, el seu país, però, ho vulguen o no, representen l'única muralla contra l'avanç de l'Estat Islàmic. Ells ens defensen a tots i no ho fan contra un islam il·lusori que no representa els terroristes del Daesh (ISIS), sinó contra el gansterisme més bàrbar. Com pot ser creïble una “coalició” contra els assassins mentre que, per diferents raons, molts dels seus membres han compartit amb ells (i encara comparteixen) interessos estratègics, polítics o econòmics? Contra el cinisme i la mort, hui està el poble kurd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada