Prop de 200 delegats procedents del camp de refugiats de Newroz a Derik (Rojava), dels camps de refugiats al sud del Kurdistan (Kurdistan iraquià) i de la muntanya Shingal, on el poble yazidita lluitava per sobreviure durant 6 mesos, van participar en l'esdeveniment.
Representants del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan), PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan), el Partit Comunista, TEV-DA (Moviment Democràtic Yazidita), Partiya Êzîdîyen Peşveru (Partit Progressista Yazidita) i Tevgera Êzîdîya (Moviment Yazidita) van participar i van lliurar els seus missatges.
Es van discutir àmpliament les causes de la 73a massacre de la història dels Êzîdîs, més greu i tràgica encara que l'anterior i es va arribar a la conclusió que una de les causes d'aquesta massacre va ser la falta d'organització que va portar a la vulnerabilitat de la població yazidita. Per tant, un dels objectius d'aquesta conferència va ser afirmar la mobilització política i social i la voluntat del poble yazidita, així com la necessitat d'organitzar unes forces d'autodefensa.
En aquesta conferència es va acordar la proclamació del 3 d'agost com a Dia Internacional de Sinjar. També s'hi va acordar en una declaració escrita que el poble yazidita està dividit en quatre parts del Kurdistan, en la diàspora, i que aquests també requereixen d'una organització i mecanisme comuns. No obstant això, a causa de la situació d'emergència, senten la necessitat d'establir una plataforma comuna per als yazidites de Sinjar, com a primer pas. Després de la recent massacre, els yazidites d'aquest indret van ser objecte d'onades de desplaçament forçós que els ha separat de la seua pàtria.
Durant la conferència yazidita es va crear una una administració d'autogovern que serveix per a manejar els seus propis assumptes i on expressar els seus interessos i decisions com a poble. Es va establir un consell de 27 persones i un consell executiu de 7 persones. Així mateix es van formar 6 comissions principals: defensa, diplomàcia, mobilització, economia, dona i joventut. El Comitè Executiu treballarà a través d'aquests comitès.
A l'Assemblea Fundacional es va avaluar les conseqüències de la falta d'autogovern i autoorganització, fets que produeixen una gran vulnerabilitat i dependència de protecció dels altres. Com a resultat d'això, milers de dones i xiquetes van ser capturades per les forces feixistes de l'Estat Islàmic, desenes de milers de persones desplaçades patint greus conseqüències. Per aquest motiu van al·legar la importància de crear un sistema autònom d'autodefensa, les YBS (Unitats de Resistència de Sinjar). L'Assemblea Fundacional va convidar els joves yazidites a unir-se a les YBS, així com als joves kurds i a tots aquells que vulguen lluitar per la dignitat humana.
L'Assemblea també va convidar a totes les parts del Kurdistan que ja participen o volen participar en la resistència de Sinjar a unir-se sota un comando conjunt i en una lluita comuna, amb la finalitat d'aconseguir resultats més eficaços contra els enemics dels yazidites.
L'Assemblea Fundacional també considera un deure totes les forces del Kurdistan que mostren el seu suport i solidaritat amb la comunitat yazidita, independentment dels partits polítics, les comunitats o els interessos tribals o partidistes i esperen que reconeguen i recolzen les decisions i la voluntat de la comunitat yazidita.
Una vegada més, l'Assemblea va instar a les forces internacionals, organitzacions humanitàries i individus a donar suport explícit a la comunitat yazidita, que s'ha convertit en focus de la resistència activa arreu del món en contra de les forces feixistes de l'Estat Islàmic, declarat enemic de la humanitat.
D'una altra banda, la co-presidència executiva del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan) ha denunciat el paper que han exercit certs mitjans de comunicació de Kurdistan Sud (l'Iraq) en contra de les legítima decisió dels yazidites a formar un autogovern. Els dits mitjans han llançat una campanya de desprestigi contra el PKK, abocant afirmacions tals com que l'Assemblea Fundacional Yezidí està dirigida pel mateix partit. La declaració KCK va destacar que la reunió a Sinjar va ser celebrada per yazidites, independentment del moviment kurd, i que “una reunió i discussió entre persones yazidites que han sigut víctimes d'una gran gran massacre i l'existència de la qual està encara sota amenaça, s'ha de prendre normalment".
El KCK va destacar que les decisions dels yazidites són legítimes i que és necessari arribar a un consens per a posteriorment dialogar amb totes les forces nacionals kurdes ja que la destinació dels yazidites ha d'involucrar tot el poble kurd.
Cal considerar aquesta decisió com un dret legítim, i és un deure nacional dels nostres donar suport a una força nacional i autònoma yazidita. "Les acusacions que la reunió i les decisions en Sinjar es van organitzar pel PKK no són certes", va destacar el KCK.
La declaració del KCK va destacar també que l'establiment d'una administració autònoma de yazidites al sud de la Federació del Kurdistan no és només un requisit democràtic, sinó que també crearà una situació que no afeblirà Kurdistan del sud, sinó que l'enfortirà com també enfortirà els llaços entre els yazidites i la Federació.
Representants del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan), PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan), el Partit Comunista, TEV-DA (Moviment Democràtic Yazidita), Partiya Êzîdîyen Peşveru (Partit Progressista Yazidita) i Tevgera Êzîdîya (Moviment Yazidita) van participar i van lliurar els seus missatges.
Es van discutir àmpliament les causes de la 73a massacre de la història dels Êzîdîs, més greu i tràgica encara que l'anterior i es va arribar a la conclusió que una de les causes d'aquesta massacre va ser la falta d'organització que va portar a la vulnerabilitat de la població yazidita. Per tant, un dels objectius d'aquesta conferència va ser afirmar la mobilització política i social i la voluntat del poble yazidita, així com la necessitat d'organitzar unes forces d'autodefensa.
En aquesta conferència es va acordar la proclamació del 3 d'agost com a Dia Internacional de Sinjar. També s'hi va acordar en una declaració escrita que el poble yazidita està dividit en quatre parts del Kurdistan, en la diàspora, i que aquests també requereixen d'una organització i mecanisme comuns. No obstant això, a causa de la situació d'emergència, senten la necessitat d'establir una plataforma comuna per als yazidites de Sinjar, com a primer pas. Després de la recent massacre, els yazidites d'aquest indret van ser objecte d'onades de desplaçament forçós que els ha separat de la seua pàtria.
Durant la conferència yazidita es va crear una una administració d'autogovern que serveix per a manejar els seus propis assumptes i on expressar els seus interessos i decisions com a poble. Es va establir un consell de 27 persones i un consell executiu de 7 persones. Així mateix es van formar 6 comissions principals: defensa, diplomàcia, mobilització, economia, dona i joventut. El Comitè Executiu treballarà a través d'aquests comitès.
A l'Assemblea Fundacional es va avaluar les conseqüències de la falta d'autogovern i autoorganització, fets que produeixen una gran vulnerabilitat i dependència de protecció dels altres. Com a resultat d'això, milers de dones i xiquetes van ser capturades per les forces feixistes de l'Estat Islàmic, desenes de milers de persones desplaçades patint greus conseqüències. Per aquest motiu van al·legar la importància de crear un sistema autònom d'autodefensa, les YBS (Unitats de Resistència de Sinjar). L'Assemblea Fundacional va convidar els joves yazidites a unir-se a les YBS, així com als joves kurds i a tots aquells que vulguen lluitar per la dignitat humana.
L'Assemblea també va convidar a totes les parts del Kurdistan que ja participen o volen participar en la resistència de Sinjar a unir-se sota un comando conjunt i en una lluita comuna, amb la finalitat d'aconseguir resultats més eficaços contra els enemics dels yazidites.
L'Assemblea Fundacional també considera un deure totes les forces del Kurdistan que mostren el seu suport i solidaritat amb la comunitat yazidita, independentment dels partits polítics, les comunitats o els interessos tribals o partidistes i esperen que reconeguen i recolzen les decisions i la voluntat de la comunitat yazidita.
Una vegada més, l'Assemblea va instar a les forces internacionals, organitzacions humanitàries i individus a donar suport explícit a la comunitat yazidita, que s'ha convertit en focus de la resistència activa arreu del món en contra de les forces feixistes de l'Estat Islàmic, declarat enemic de la humanitat.
L'Assemblea també va demanar a totes les organitzacions i organismes internacionals que investiguen la destinació de les dones i xiquetes segrestades per l'Estat Islàmic i s'establisca una comissió de recerca independent.
D'una altra banda, la co-presidència executiva del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan) ha denunciat el paper que han exercit certs mitjans de comunicació de Kurdistan Sud (l'Iraq) en contra de les legítima decisió dels yazidites a formar un autogovern. Els dits mitjans han llançat una campanya de desprestigi contra el PKK, abocant afirmacions tals com que l'Assemblea Fundacional Yezidí està dirigida pel mateix partit. La declaració KCK va destacar que la reunió a Sinjar va ser celebrada per yazidites, independentment del moviment kurd, i que “una reunió i discussió entre persones yazidites que han sigut víctimes d'una gran gran massacre i l'existència de la qual està encara sota amenaça, s'ha de prendre normalment".
El KCK va destacar que les decisions dels yazidites són legítimes i que és necessari arribar a un consens per a posteriorment dialogar amb totes les forces nacionals kurdes ja que la destinació dels yazidites ha d'involucrar tot el poble kurd.
Cal considerar aquesta decisió com un dret legítim, i és un deure nacional dels nostres donar suport a una força nacional i autònoma yazidita. "Les acusacions que la reunió i les decisions en Sinjar es van organitzar pel PKK no són certes", va destacar el KCK.
La declaració del KCK va destacar també que l'establiment d'una administració autònoma de yazidites al sud de la Federació del Kurdistan no és només un requisit democràtic, sinó que també crearà una situació que no afeblirà Kurdistan del sud, sinó que l'enfortirà com també enfortirà els llaços entre els yazidites i la Federació.
Font: https://solidaridadkurdistan.wordpress.com/
Traducció: Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd - València
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada