Ens ha arribat la carta del MLKP (Partit Marxista-Leninista de Turquia i Kurdistan), membre actiu en les YPG (Unitats de Protecció del Poble) en Rojava, combatents acérrims contra el feixisme i l'imperialisme, el qual recentment hem sabut que combat al costat de Brigadistes Internacionals arribats des d'Espanya. El motiu de la carta és un escrit en solidaritat amb Alfon i contra la repressió de l'Estat burgés.
Benvolguts camarades,
Des del principi seguim el cas del vostre camarada Alfon molt d'a prop i ara hem tingut notícia de la vergonyosa sentència del tribunal contra ell.
L'Estat burgés utilitza la seua justícia de classe per descomptat contra tota força revolucionària, comunista i combatent. Amb el seu policia, tribunals i presons volen trencar la nostra voluntat, tracten de frenar-nos en el nostre camí a la revolució, al Socialisme i a la llibertat. Però nosaltres lluitarem permanentment contra aquest sistema bàrbar i inhumà en els llocs on vivim i treballem, en els carrers, en les presons i en diferents països i situacions.
Benvolguts camarades,
Volem que sapieu que les nostres organitzacions estan lluitant en la mateixa barricada, estem lluitant en la mateixa lluita i ens solidaritzem amb vosaltres i el vostre camarada Alfon. De manera que volem enviar-vos nostres més profunds, revolucionaris i solidàries salutacions, a la vostra organització, tots els seus militants i especialment al camarada Alfon. Si les forces revolucionàries i comunistes aguanten i lluiten juntes muscle amb muscle, la solidaritat internacional pot ser un arma forta.
Llibertat per a Alfon!
Llarga vida a Reconstrucció Comunista!
Llarga vida al internacionalisme proletari!
MLKP
Turquia/Kurdistan
Secretariat Internacional
Font:
http://blog.reconstruccioncomunista.org/2015/01/comunicado-del-mlkp-sobre-nuestro.html
dijous, 29 de gener del 2015
Brigadistes espanyols a Rojava
Ahir es va fer pública una notícia que és motiu d'orgull per a la classe obrera espanyola.
Dos camarades han partit per a ajudar al poble kurd i combatre contra el feixisme i l'imperialisme.
Al costat dels camarades també marxistes-leninistes de Kurdistan i Turquia (MLKP) estan entrenant per al combat en primera línia, deixant no solament de costat la seua vida en la seua terra natal si no també arriscant la seua vida per una lluita que com diem no és solament del poble kurd, és una lluita de tota la classe obrera internacional, de tota la humanitat.
Entrevista:
Com ja feren els comunistes de tot el món en les Brigades Internacionals de 1936, ara és el torn dels comunistes del món per a recolzar de totes les formes possibles la revolució en Rojava. Els desitgem tota la sort del món i una llarga vida per a continuar combatent al feixisme.
"Siguen l'esperança del poble, el terror de l'enemic."
-Enver Hoxha, destacat marxista-leninista albanés i brigadista internacional a Espanya (1936)
Font: Internacionalistas con Rojava
https://www.facebook.com/InternacionalismoRojava
dimecres, 28 de gener del 2015
dimarts, 27 de gener del 2015
dilluns, 26 de gener del 2015
[ÚLTIMA HORA] Les YPG i YPJ alliberen completament el barri de Kaniya Kurda
La bandera de les YPG oneja al pujol de Kaniya Kurda |
S'espera que el Centre de Premsa de les YPG emeta un comunicat en breu.
Font: FiratNews
Kobanê ha estat alliberada
Durant les últimes hores s'ha comunicat oficialment allò que apuntaven els informes de batalla les últimes setmanes: l'Estat Islàmic ha sigut aixafat i repel·lit a Kobanê.
133 dies després de l'inici del setge, més de quatre mesos de lluita entre l'Estat Islàmic i les YPG (arribant els Peshmerga quan era ja evident que l'ISIS no guanyaria tan fàcilment), un temps en el qual els feixistes van fer ús de la seua eina més essencial: el terror.
Decapitacions gravades, lapidacions, esclavitud sexual, execucions en massa, missatges escrits amb sang als murs dels pobles capturats, atacs amb morter a les àrees civils, conversió forçosa a l'Islam com alternativa a la mort, camions bomba tripulats per feixistes amb la missió d'arribar el més a prop possible dels hospitals abans de ser abatuts. Tots aquests horrors i més són els que ha utilitzat l'Estat Islàmic per a tractar de desmoralitzar i espantar el poble kurd. Ho van aconseguir amb alguns d'ells; uns altres van fugir tement centenars de penúries i dificultats, quan no la mort.
Però ells no van ser tots. Existeix a Turquia i Kurdistan una àmplia capa de la classe obrera conscient. Amb por, però també valor; amb massa anys a l'esquena suportant la repressió de l'Estat feixista turc amb especial duresa. La traïció oportunista de l'imperialisme nord-americà als kurds en la guerra contra Saddam, als quals prometia salvar de les cambres de gas, sense oblidar la crua repressió també a Síria i Iran de mans dels quals alguns a Espanya consideraven "revolucionaris antiimperialistes".
Hui estem davant un punt d'inflexió en la història del poble kurd, en la història de la humanitat.
"Siguen l'esperança del poble, el terror del enemic"
133 dies després de l'inici del setge, més de quatre mesos de lluita entre l'Estat Islàmic i les YPG (arribant els Peshmerga quan era ja evident que l'ISIS no guanyaria tan fàcilment), un temps en el qual els feixistes van fer ús de la seua eina més essencial: el terror.
Decapitacions gravades, lapidacions, esclavitud sexual, execucions en massa, missatges escrits amb sang als murs dels pobles capturats, atacs amb morter a les àrees civils, conversió forçosa a l'Islam com alternativa a la mort, camions bomba tripulats per feixistes amb la missió d'arribar el més a prop possible dels hospitals abans de ser abatuts. Tots aquests horrors i més són els que ha utilitzat l'Estat Islàmic per a tractar de desmoralitzar i espantar el poble kurd. Ho van aconseguir amb alguns d'ells; uns altres van fugir tement centenars de penúries i dificultats, quan no la mort.
Però ells no van ser tots. Existeix a Turquia i Kurdistan una àmplia capa de la classe obrera conscient. Amb por, però també valor; amb massa anys a l'esquena suportant la repressió de l'Estat feixista turc amb especial duresa. La traïció oportunista de l'imperialisme nord-americà als kurds en la guerra contra Saddam, als quals prometia salvar de les cambres de gas, sense oblidar la crua repressió també a Síria i Iran de mans dels quals alguns a Espanya consideraven "revolucionaris antiimperialistes".
Hui estem davant un punt d'inflexió en la història del poble kurd, en la història de la humanitat.
"Siguen l'esperança del poble, el terror del enemic"
divendres, 23 de gener del 2015
Un altre dia més a les trinxeres
La vida a les trinxeres no és només combat i com a prova d'això, ens arriba un vídeo de diversos combatents de les YPG, ahir, al pujol de Mistenhur (situat al costat de Kobanê), recentment capturat i símbol de la contraofensiva antifeixista.
ISIS, el tigre de paper
Foto de les restes del tanc de l'ISIS destruït ahir per les YPG i publicada amb el missatge "S'obri la caça de tancs a Kobanê" |
Els mitjans burgesos escampen àmpliament el nombre de persones de tot el món que van a Síria a lluitar per l'Estat Islàmic, com Yassine El Karouni, un jove holandès que va viatjar fa uns quants mesos a Síria a través de Turquia; segurament confiant a ser partícip de grans botins, esclaves sexuals i, en el pitjor dels casos, morir per a anar al paradís etern amb desenes de verges.
Yassine va ser abatut aquesta setmana per membres de les YPJ (Unitats de Protecció de la Dona), per la qual cosa, segons el rumor que circula entre els bandits de ISIS, el paradís li està vetat en haver sigut abatut per una dona.
Última fotografia de Yassine viu, a Kurdistan |
Sense el finançament ni l'armament de cap potència imperialista, sense el suport de cap govern burgès, les YPG/YPJ estan aixafant estratègica i moralment als feixistes.
Llarga vida a aquests valents que combaten amb la certesa que no els espera cap paradís. Morir pel poble és viure per a sempre.
dijous, 22 de gener del 2015
Situació actual de la batalla per Kobanê
Mapa inicial del setge a Kobanê des de tres fronts diferents |
Turquia, estat membre de l'OTAN i malgrat ser còmplice evident de l'ISIS (una altra evidència de la falsa guerra contra el terrorisme d'EUA i els seus secuaços; no oblidem que Al-Qaeda va ser oficialment armada i finançada pels EUA durant la Guerra de l'Afganistan contra la URSS revisionista), va tancar la frontera i va impedir des de l'inici del setge que ningú entrara ni isquera de Kobanê.
Mentrestant, Obama ja feia mesos que suposadament es comprometia a acabar amb l'amenaça terrorista denominada ISIS. No obstant això, les poblacions civils kurdes van ser massacrades davant la passivitat dels EUA i l'OTAN, quelcom que pot semblar sorprenent tenint en compte l'habitual celeritat per a desplegar desenes de milers de tropes (no solament americanes, si no de tota l'OTAN) per a "combatre al terrorisme" a mig món.
A dia de hui, fins i tot quan la situació a Kobanê és desesperada (entre uns altres motius, per la falta d'armament antitanc que ningú va tenir a ben els l'ha facilitar), els EUA només han realitzat diversos atacs aeris sense major repercussió que la simbòlica (aquests no han protagonitzat ni un 10% de les baixes entre els terroristes durant la batalla de Kobanê), els quals van ser fortament escampats pels mitjans d'informació burgesos de tot occident en un intent de tergiversar la realitat de la guerra a Síria.
Malgrat tot, al següent mapa podem observar com la tenacitat, l'estratègia i la valentia de les YPG/YPJ ha resistit i contraatacat el setge feixista fins al punt de no solament destruir el cèrcol de setge, sinó a més alliberar als civils de diferents pobles, entre ells les dones yazidites segrestades i considerades esclaves sexuals per l'Estat Islàmic, dins la seua campanya de denigració i massacre del poble obrer en general i la dona en particular.
Situació actual |
dimecres, 21 de gener del 2015
[FOTOS] La presa del pujol de Mistenhur a Kobanê
Ahir es va fer oficial per part de les YPG/YPJ la presa del pujol de Mistenhur, propera a Kobanê i que representava un dels últims punts des d'on l'ISIS assetjava Kobanê.
En aquests mesos de resistència al desproporcionat assalt feixista, no han sigut assassinats tants kurds com haguera desitjat l'ISIS, ni tan pocs com nosaltres desitjàvem.
Cada vida que ha sigut sacrificada conscientment rere la revolució, és el major dels preus que aquests herois han pogut pagar. Cada vida d'un civil o d'un combatent segada per la barbàrie feixista, ha sigut un terrible preu per al poble kurd i per a tothom.
Gràcies a totes aqueixes persones i alguns més, quelcom que poguera semblar tan absurd com prendre un pujol representa una gesta molt més gran: que l'ISIS no és invencible, que el poble kurd no entén de cedir a la por o al terror, que aquesta guerra amaga alguna cosa més important que la lluita contra el feixisme.
La guerra que el poble kurd està lliurant en Rojava és una lluita per un nou sistema. Per un nou món. Per una nova pàgina en la història.
Documental sobre les YPG i la seua lluita contra l'ISIS
En aquest vídeo documental, un periodista viatja a Rojava per a conèixer les YPG/YPJ i la seua guerra pel poble i en contra del feixisme.
(Subtítols en anglès*)
*Per desgràcia encara no hem pogut trobar els subtítols en castellà i català. En quant els puguem aconseguir, tornarem a compartir el vídeo.
*Per desgràcia encara no hem pogut trobar els subtítols en castellà i català. En quant els puguem aconseguir, tornarem a compartir el vídeo.
El poble yazidita estableix la seua pròpia autoadministració
Prop de 200 delegats procedents del camp de refugiats de Newroz a Derik (Rojava), dels camps de refugiats al sud del Kurdistan (Kurdistan iraquià) i de la muntanya Shingal, on el poble yazidita lluitava per sobreviure durant 6 mesos, van participar en l'esdeveniment.
Representants del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan), PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan), el Partit Comunista, TEV-DA (Moviment Democràtic Yazidita), Partiya Êzîdîyen Peşveru (Partit Progressista Yazidita) i Tevgera Êzîdîya (Moviment Yazidita) van participar i van lliurar els seus missatges.
Es van discutir àmpliament les causes de la 73a massacre de la història dels Êzîdîs, més greu i tràgica encara que l'anterior i es va arribar a la conclusió que una de les causes d'aquesta massacre va ser la falta d'organització que va portar a la vulnerabilitat de la població yazidita. Per tant, un dels objectius d'aquesta conferència va ser afirmar la mobilització política i social i la voluntat del poble yazidita, així com la necessitat d'organitzar unes forces d'autodefensa.
En aquesta conferència es va acordar la proclamació del 3 d'agost com a Dia Internacional de Sinjar. També s'hi va acordar en una declaració escrita que el poble yazidita està dividit en quatre parts del Kurdistan, en la diàspora, i que aquests també requereixen d'una organització i mecanisme comuns. No obstant això, a causa de la situació d'emergència, senten la necessitat d'establir una plataforma comuna per als yazidites de Sinjar, com a primer pas. Després de la recent massacre, els yazidites d'aquest indret van ser objecte d'onades de desplaçament forçós que els ha separat de la seua pàtria.
Durant la conferència yazidita es va crear una una administració d'autogovern que serveix per a manejar els seus propis assumptes i on expressar els seus interessos i decisions com a poble. Es va establir un consell de 27 persones i un consell executiu de 7 persones. Així mateix es van formar 6 comissions principals: defensa, diplomàcia, mobilització, economia, dona i joventut. El Comitè Executiu treballarà a través d'aquests comitès.
A l'Assemblea Fundacional es va avaluar les conseqüències de la falta d'autogovern i autoorganització, fets que produeixen una gran vulnerabilitat i dependència de protecció dels altres. Com a resultat d'això, milers de dones i xiquetes van ser capturades per les forces feixistes de l'Estat Islàmic, desenes de milers de persones desplaçades patint greus conseqüències. Per aquest motiu van al·legar la importància de crear un sistema autònom d'autodefensa, les YBS (Unitats de Resistència de Sinjar). L'Assemblea Fundacional va convidar els joves yazidites a unir-se a les YBS, així com als joves kurds i a tots aquells que vulguen lluitar per la dignitat humana.
L'Assemblea també va convidar a totes les parts del Kurdistan que ja participen o volen participar en la resistència de Sinjar a unir-se sota un comando conjunt i en una lluita comuna, amb la finalitat d'aconseguir resultats més eficaços contra els enemics dels yazidites.
L'Assemblea Fundacional també considera un deure totes les forces del Kurdistan que mostren el seu suport i solidaritat amb la comunitat yazidita, independentment dels partits polítics, les comunitats o els interessos tribals o partidistes i esperen que reconeguen i recolzen les decisions i la voluntat de la comunitat yazidita.
Una vegada més, l'Assemblea va instar a les forces internacionals, organitzacions humanitàries i individus a donar suport explícit a la comunitat yazidita, que s'ha convertit en focus de la resistència activa arreu del món en contra de les forces feixistes de l'Estat Islàmic, declarat enemic de la humanitat.
D'una altra banda, la co-presidència executiva del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan) ha denunciat el paper que han exercit certs mitjans de comunicació de Kurdistan Sud (l'Iraq) en contra de les legítima decisió dels yazidites a formar un autogovern. Els dits mitjans han llançat una campanya de desprestigi contra el PKK, abocant afirmacions tals com que l'Assemblea Fundacional Yezidí està dirigida pel mateix partit. La declaració KCK va destacar que la reunió a Sinjar va ser celebrada per yazidites, independentment del moviment kurd, i que “una reunió i discussió entre persones yazidites que han sigut víctimes d'una gran gran massacre i l'existència de la qual està encara sota amenaça, s'ha de prendre normalment".
El KCK va destacar que les decisions dels yazidites són legítimes i que és necessari arribar a un consens per a posteriorment dialogar amb totes les forces nacionals kurdes ja que la destinació dels yazidites ha d'involucrar tot el poble kurd.
Cal considerar aquesta decisió com un dret legítim, i és un deure nacional dels nostres donar suport a una força nacional i autònoma yazidita. "Les acusacions que la reunió i les decisions en Sinjar es van organitzar pel PKK no són certes", va destacar el KCK.
La declaració del KCK va destacar també que l'establiment d'una administració autònoma de yazidites al sud de la Federació del Kurdistan no és només un requisit democràtic, sinó que també crearà una situació que no afeblirà Kurdistan del sud, sinó que l'enfortirà com també enfortirà els llaços entre els yazidites i la Federació.
Representants del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan), PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan), el Partit Comunista, TEV-DA (Moviment Democràtic Yazidita), Partiya Êzîdîyen Peşveru (Partit Progressista Yazidita) i Tevgera Êzîdîya (Moviment Yazidita) van participar i van lliurar els seus missatges.
Es van discutir àmpliament les causes de la 73a massacre de la història dels Êzîdîs, més greu i tràgica encara que l'anterior i es va arribar a la conclusió que una de les causes d'aquesta massacre va ser la falta d'organització que va portar a la vulnerabilitat de la població yazidita. Per tant, un dels objectius d'aquesta conferència va ser afirmar la mobilització política i social i la voluntat del poble yazidita, així com la necessitat d'organitzar unes forces d'autodefensa.
En aquesta conferència es va acordar la proclamació del 3 d'agost com a Dia Internacional de Sinjar. També s'hi va acordar en una declaració escrita que el poble yazidita està dividit en quatre parts del Kurdistan, en la diàspora, i que aquests també requereixen d'una organització i mecanisme comuns. No obstant això, a causa de la situació d'emergència, senten la necessitat d'establir una plataforma comuna per als yazidites de Sinjar, com a primer pas. Després de la recent massacre, els yazidites d'aquest indret van ser objecte d'onades de desplaçament forçós que els ha separat de la seua pàtria.
Durant la conferència yazidita es va crear una una administració d'autogovern que serveix per a manejar els seus propis assumptes i on expressar els seus interessos i decisions com a poble. Es va establir un consell de 27 persones i un consell executiu de 7 persones. Així mateix es van formar 6 comissions principals: defensa, diplomàcia, mobilització, economia, dona i joventut. El Comitè Executiu treballarà a través d'aquests comitès.
A l'Assemblea Fundacional es va avaluar les conseqüències de la falta d'autogovern i autoorganització, fets que produeixen una gran vulnerabilitat i dependència de protecció dels altres. Com a resultat d'això, milers de dones i xiquetes van ser capturades per les forces feixistes de l'Estat Islàmic, desenes de milers de persones desplaçades patint greus conseqüències. Per aquest motiu van al·legar la importància de crear un sistema autònom d'autodefensa, les YBS (Unitats de Resistència de Sinjar). L'Assemblea Fundacional va convidar els joves yazidites a unir-se a les YBS, així com als joves kurds i a tots aquells que vulguen lluitar per la dignitat humana.
L'Assemblea també va convidar a totes les parts del Kurdistan que ja participen o volen participar en la resistència de Sinjar a unir-se sota un comando conjunt i en una lluita comuna, amb la finalitat d'aconseguir resultats més eficaços contra els enemics dels yazidites.
L'Assemblea Fundacional també considera un deure totes les forces del Kurdistan que mostren el seu suport i solidaritat amb la comunitat yazidita, independentment dels partits polítics, les comunitats o els interessos tribals o partidistes i esperen que reconeguen i recolzen les decisions i la voluntat de la comunitat yazidita.
Una vegada més, l'Assemblea va instar a les forces internacionals, organitzacions humanitàries i individus a donar suport explícit a la comunitat yazidita, que s'ha convertit en focus de la resistència activa arreu del món en contra de les forces feixistes de l'Estat Islàmic, declarat enemic de la humanitat.
L'Assemblea també va demanar a totes les organitzacions i organismes internacionals que investiguen la destinació de les dones i xiquetes segrestades per l'Estat Islàmic i s'establisca una comissió de recerca independent.
D'una altra banda, la co-presidència executiva del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan) ha denunciat el paper que han exercit certs mitjans de comunicació de Kurdistan Sud (l'Iraq) en contra de les legítima decisió dels yazidites a formar un autogovern. Els dits mitjans han llançat una campanya de desprestigi contra el PKK, abocant afirmacions tals com que l'Assemblea Fundacional Yezidí està dirigida pel mateix partit. La declaració KCK va destacar que la reunió a Sinjar va ser celebrada per yazidites, independentment del moviment kurd, i que “una reunió i discussió entre persones yazidites que han sigut víctimes d'una gran gran massacre i l'existència de la qual està encara sota amenaça, s'ha de prendre normalment".
El KCK va destacar que les decisions dels yazidites són legítimes i que és necessari arribar a un consens per a posteriorment dialogar amb totes les forces nacionals kurdes ja que la destinació dels yazidites ha d'involucrar tot el poble kurd.
Cal considerar aquesta decisió com un dret legítim, i és un deure nacional dels nostres donar suport a una força nacional i autònoma yazidita. "Les acusacions que la reunió i les decisions en Sinjar es van organitzar pel PKK no són certes", va destacar el KCK.
La declaració del KCK va destacar també que l'establiment d'una administració autònoma de yazidites al sud de la Federació del Kurdistan no és només un requisit democràtic, sinó que també crearà una situació que no afeblirà Kurdistan del sud, sinó que l'enfortirà com també enfortirà els llaços entre els yazidites i la Federació.
Font: https://solidaridadkurdistan.wordpress.com/
Traducció: Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd - València
Subscriure's a:
Missatges (Atom)