“Mai permetrem la creació d'un Estat al nord de Síria, al sud nostre”, va dir Erdogan. “En eixe tema seguirem la nostra lluita siga com siga”, va afegir el mandatari, qui va sostenir que “no podem seguir contemplant com es va modificant la demografia en la regió”. Erdogan també va aprofitar l'oportunitat per a negar que el seu país estiga donant suport paral·lelament a la milícia terrorista Estat Islàmic.
Les Unitats de Protecció del Poble (YPG) kurdes tenen una estreta relació amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), proscrit a Turquia. Ankara sospita que estan intentant desplaçar a turcmans i àrabs dels seus assentaments amb la finalitat d'afermar el seu control en eixos territoris. Si això ocorre, temen a Turquia, s'encoratjaran les aspiracions independentistes dels kurds turcs, de l'altre costat de la frontera.
Un mur de concret
Les informacions que les milícies kurdes han expulsat a la minoria turcmana –sirians de parla turca– han sigut negades per les Unitats de Protecció del Poble. L'expert kurdosirià en drets humans Hefiz Abdurrahman va dir a l'agència EFE que aquestes expulsions eren “improbables”, ja que les YPG no tenen interès a enemistar-se amb minories que no suposen una amenaça a la seua hegemonia.
D'una altra banda, el Ministeri de l'Interior turc va destinar ja 6,7 milions d'euros per construir un mur de formigó al llarg de la seua frontera amb Síria. El projecte, que involucrarà a les quatre províncies frontereres (Hatay, Kilis, Gaziantep i Sanliurfa), consistirà a alçar un mur de blocs de formigó d'una altura mitjana de 3,5 metres, al qual s'afegirien una xarxa de filferro i càmeres de seguretat al costat turc. La idea seria evitar l'ingrés de terroristes, van dir fonts citades pel diari Milliyet.
DZC (dpa, EFE)
